AQUELL PRIMER PREMI NACIONAL D'AQUAREL·LA...1976


Comentarios

  1. Vaya, vaya, acabo de conocer una apasionante historia de mi amiga Tonet que no conocía. La he leído con mucho placer y me ha gustado conocerla. Te felicito por ser tan valiente y que gracias a ello cosechas hoy, esos éxitos que, seguro que te darán mucha satisfacción. AMUNT TERESA!!! Aún te queda mucho por recorrer y descubrir! Y lo irás descubriendo!!!
    Mushus!

    ResponderEliminar
  2. querido! muchas gracias, una vida complicada y muy vivida, sí, tu que siempre preguntas... una parte de mi respuesta está aquí, me alegra que te entusiasme, hace ya muchos años, <tonets a dojo i fins aviat!

    ResponderEliminar
  3. Oh, tia !!!, no m'habia apercebut d'aquesta
    entrada-confessió vital, m'agrada que una de les més
    impotants, cara el futur, pàgines de la vida, de la meva
    companya de fatigues pinzelleres, s'hagi publicat.
    Conec la Teresa, les Canàries i el canàri, de bell cant,
    i el teu devenir pictòric, a travers del temps, la teva
    docència i el que has pintat i el que pintes.
    Sempre he tingut per tú un sentiment de respecte i
    amistat, que sé, i sento, compartit, i per la teva obra
    una merescuda admiració, perque sho val, i el més
    important per a mí, perque l'has pintat tú.
    (A excepció de les picabaralles de quan, a l'estudi
    del mestre, i gran docent, Ramon Cortés, de molt grat
    record, anabem junts a "apendre de lletra", no teníes
    mai el caballet a punt) peró d'aixó ja fà molts anys!!!
    Tant de tems ha passat, i seguim units pel pinzellet
    dels pebrots.... I que per molts anys.
    I grans desitjos, per a tú, la teva família, i el teu
    GRAN POTENCIAL ARTÍSTIC !!

    ResponderEliminar
  4. caram Fernando!! quin regitzell de records i veritats, que en fa d'anys de tot plegat! sí ja n'erem a les hores i en feia uns quants d'anys de picabaralles. amut i moltes gràcies pel record peremme, no efímer ni fugisser. Amunt!!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario